En el plantejament de creació d’un repositori per a preservar informació publicada a Internet convergeixen diversos factors, cap aliè a la naturalesa de les institucions patrimonialistes públiques.

La UNESCO segueix en les seves directrius la lògica aplicable a la resta del patrimoni de la humanitat: hem d’esperar que entre el públic que utilitzi els arxius web es trobin organitzacions culturals i de recerca com biblioteques, arxius, museus, centres de recerca, arxius de dades, editors, grups comunitaris i altres interessats en consultar les fonts de la història, siguin documents impresos o digitals.

El recent informe del Comitè de savis de la Unió Europea redunda en aquesta idea: no hi ha major ambició que perpetuar el nostre ric i divers patrimoni cultural, essent beneficis per a les generacions futures l’accés complet i la democratització de la cultura i el coneixement, especialment per als sistemes educatius a escoles i universitats. Complementàriament, es persegueix afiançar l’enllaç del passat amb el present; protegir els interessos dels creadors; nodrir creacions futures, incloent-hi els esforços dels no-professionals; contribuir a l’educació; i estimular la innovació i l’esperit empresarial.

A Catalunya, els beneficis d'un arxiu web abasten tots els sectors de la societat:

Per a la ciutadania, accés obert i permanent als recursos que són fruit del coneixement i l'expressió dels creadors del segle XXI, ja siguin de caràcter cultural, educatiu, científic o administratiu, o comprenguin informació tècnica, jurídica, mèdica o d'un altre tipus.

Per a les institucions, empreses, administracions i particulars que produeixen pàgines web a Catalunya, preservació de la pròpia producció i garantia d'accés, amb els condicionants que la llei regeix, als continguts i dissenys que, altrament, desapareixerien.

Per al sistema bibliotecari, possibilitats infinites de cooperació amb la resta de biblioteques, arxius i museus de Catalunya; impuls i lideratge en la confecció del patrimoni digital d'Espanya i d’Europa.

Textos de referència sobre preservació digital:

Comissió Europea (2010). The new renaissance: report of the Comité des Sages: reflection group on bringing Europe’s cultural heritage online. Luxembourg: European Commission, Information Society and Media DG. http://ec.europa.eu/information_society/activities/digital_libraries/doc/refgroup/final_report_cds.pdf

Unesco (2003). Directrices para la preservación del patrimonio digital. Canberra: Unesco. http://unesdoc.unesco.org/images/0013/001300/130071s.pdf